El jurat dels VI Jocs Florals de l'EASEO ha decidit premiar les següents obres per la seva qualitat poètica i originalitat:

(Podeu llegir i descarregar els poemes clicant l’enllaç o llegint-los a baix)

Alumnat de 1r curs: Bestiari

-1r Premi: L'os (Raquel Garcia, 1rB)
-Accèssit: El corb (Roger Jover, 1rC)

Alumnat de 2n curs: Cal·ligrama

-1r Premi: Por... (Ariadna Gadea, 2nA)
-Accèssit: La vida arranca... (Stanies Vea, 2nB)

Alumnat de 3r curs: Cantem la natura
-1r Premi: (desert)
-Accèssit: El mirall de la nit (Beth Aznar, 3rC)

Alumnat de 4t curs: Sentim les emocions
-1r Premi: Diamant inexistent (Àlex Farré, 4tB)
-Accèssit: El temps (David Calvo, 4tA)

L'os

 

Esponjós pelatge bru,

que em cobreix de caps a peus. 

Aquells que em permeten recórrer, 

muntanyes, boscos i neus.

 

Sota la freda brisa que bufa,

no hi ha preses, no hi ha fruits. 

Així doncs, a la tardor em preparo

i hiverno durant 120 nits.

 

Cos pesat i corpulent,

la meva estatura, fa fugir la gent.

Del meu gros cap, sobresurt el musell, 

dents afilades que fan eriçar la pell.

 

Malgrat el meu feroç aspecte, 

soc dolç com la mel.

No desitges el meu afecte?

Me la cruspeixo tot mirant al cel.

 

Raquel Garcia Pascual, 1rB

El corb

 

Mireu el nostre plomatge, 

mireu aquest aire salvatge.

No robem ni molestem, 

mengem en grup quan volem.

Junts tastem els cossos, 

ben adobats i ben podrits. 

Els cossos amb ossos, 

els deixem per als petits.

Volem en la negra nit, 

quan tothom està al llit. 

Al matí estem al niu, 

ben a la vora del riu.

 

Roger Jover Pla (1rC)

Por...

Ariadna Gadea, 2nA

La vida arranca...

Stanies Vea, 2nB

El mirall de la nit


S'amaga el sol pel capdamunt de les muntanyes,

deixant al seu pas un rastre de llum daurada i pura.

El llac cristal·lí ja no s'il·lumina tant,

i la trista foscor de les muntanyes

envaeix, a poc a poc, aquest desert d'aigua i plantes.


Les barques naveguen amb admiració i temor per aquest immens mirall.

Mirall on cada nit la lluna es mira.

Mirall on cada nit animalons de tots tipus es capbussen 

en les seves fosques i temeroses profunditats.


Sense saber si en tornaran a sortir.


Beth Aznar, 3rC

Diamant inexistent

Seguia buscant, buscant sense cap resultat.

Era una atmosfera infinita i envaïda per l'obscuritat.

No hi havia cap llum que il·luminés amb claredat,

aquell espai immens on m'omplia el sentiment de soledat.

No hi havia parets, ni tampoc sostre,

i a terra només hi trobaves roques igual d'ennegrides que el meu rostre.

Feia molt de temps que estava allà, potser mesos o fins i tot anys,

plena de records borrosos per les llàgrimes, la sang i sentiments fets esborranys, 

i on la recerca entre aquelles roques incomprensibles,

havia estat igual d'efectiva que els meus esforços impossibles.

Aquí, sense cap companyia i dins d'aquest forat negre sense acabament, 

segueixo en cerca d'aquell diamant inexistent.

Àlex Farré, 4tB

 

El temps

 

Com una espelma a punt d’ofegar-se,

com un llampec en tempesta de primavera,

el temps fugaç que camina sense aturar-se 

em mira des de lluny recordant com jo era.

La ràbia encesa em crema per dins

cada vegada que, havent escollit difícils camins,

el temps m'ha obligat a abandonar-ho tot al passat 

deixant-me cada vegada més atrapat.

S'acabarà, tot s'acaba en aquesta vida.

I com ànima adormida que aguanta decidida al fil de la mort

amb una esperança de joguina

em creuré que tot passa a poc a poc.

 

David Calvo, 4tA

Última modificación: jueves, 20 de abril de 2023, 10:25