Guanyadors dels VIII Jocs Florals (2023)
El jurat dels VIII Jocs Florals de l'EASEO ha decidit premiar les següents obres per la seva qualitat poètica i originalitat:
(Podeu llegir els poemes a baix)
Alumnat de 1r curs: Bestiari
-1r Premi: "Lyss" de Cloe Guerra (1rC)
-Accèssit: "La girafa" d'Ïa Roca (1rB)
Alumnat de 2n curs: Cal·ligrama
-1r Premi: Lilly Marx (2nD)
-Accèssit: Marta Torres (2nC)
Alumnat de 3r curs: Cantem la natura
-1r Premi: "Reflexos de robí", Raquel García (3rA)
-Accèssit: "Camps de descans", Blanca Sacristán (3rA)
-Accèssit: "Arracades", Emma Estragués (3rD)
Alumnat de 4t curs: Sentim les emocions
-1r Premi: "Camins enfonsats", Margot Urrea (4tB)
-Accèssit: "Segon pla", Stanies Vea (4tB)
Lyss de Cloe Guerra de 1rC La petita euga Lyss és dolça com un anís. És una mica tossuda i també molt goluda.
Se sent lliure quan trota i molt més quan galopa. Amb el seu bonic color tord sembla que vingui del nord.
No és fàcil fer-s'hi amiga perquè és molt selectiva. És una mica especial, però és una euga genial.
Per a mi és com un tresor més valuós que tot l'or. Res em fa més feliç que cavalcar amb la Lyss. |
La girafa d'Ïa Roca de 1rB La girafa és un animal especial, amb un coll alt, i una vista genial, mira ben lluny amb la seva altura, és admirable la seva postura.
A l’Àfrica verda i enmig de la natura, sota el sol i l’herba més pura, és un ésser únic i impressionant, amb el seu vestit de pell extravagant.
La girafa arriba fins a la fulla més inaccessible, gràcies al seu coll de longitud increïble, és la reina de la sabana africana, una figura majestuosa i sobirana.
La seva elegància al caminar t’encongeix, amb una gràcia que fascina i sedueix, la girafa és un ésser peculiar, que ens fa somiar i es fa contemplar. |
Lilly Marx de 2nD
|
Marta Torres de 2nC
|
Reflexos de robí, Raquel García de 3rA Asseguda a la vora del mar, sentint com la sorra comença a refredar-se; escolto les gavines cantar i com el món comença a relaxar-se.
Sento els petons de les onades en trencar, tan suaus i delicats, però m’és impossible explicar com un contacte tan íntim i reconfortant pot sentir-se a la vegada tan distant.
Noto l’olor de sal impregnar cada part de mi, i la brisa als meus cabells com una carícia, observo un vaixell passar més enllà; demanar que tornis, és massa avarícia?
El Sol ja s’amaga darrere l’horitzó, deixant el seu rastre daurat sobre l’aigua; tenyeix de vermell el que era blau fosc mentre dins m’envaeix una pau absoluta.
Intento quedar-me amb cada imatge i sensació, perquè sé que quan marxi tot el que desitjaré serà tornar a sentir la calma i tranquil·litat que aquest paisatge sempre m’ha brindat. |
Camps de descans, Blanca Sacristán de 3rA
|
Arracades de cirera d'Emma Estragués de 3rD El cirerer va florir el dia que vaig néixer, dels seus fruits fèiem arracades. La mare escollia les millors parelles i a les meves orelles el vermell brillava.
A la tardor les fulles de la mare queien i l’arbre desprenia melancolia.
A l’hivern el tronc de l’arbre passava fred i el color de la mare es fonia.
A la primavera la mare es tornava nena i ho celebraven les flors de l’arbre.
A l’estiu l’arbre cuinava pastís de cirera i la mare em donava arracades vermelles.
Quina nostàlgia les gotes del fruit madur en la roba blanca impreses.
Tardor Hivern Primavera Estiu
Ara que la mare és gran i jo soc mare, ara que el pomer dona fruits des que vas néixer, t’escullo les pomes més dolces per fer la compota que tintarà la teva roba.
Per la meva pastisseta de poma.
|
Camins enfonsats de Margot Urrea de 4tB
Per què? Al meu cap aquesta pregunta és molt recurrent, avanço pel camí i no em sento gens valent. Qui soc? Què faig?, preguntes que circulen pel meu cap. Qui soc? Què faig? Avanço pel camí i no sé on vaig
Desitjo a les nits poder tenir una vida, Desitjo a les nits que la soledat no em parli a l’oïda. Entre les meves llàgrimes veig com els meus camins s’enfonsen, L’aigua m’impedeix respirar, els meus pulmons sagnen.
Ningú m’ajuda, no em veuen, ningú m’acompanya. Amb cada llàgrima, un tros del meu somriure la soledat guanya. Qui soc? Què faig? Preguntes que circulen pel meu cap. Qui soc? Què faig? M’enfonso pel camí i no sé on vaig. |
Segon pla d'Stanies Vea de 4tB
Quin? Això no, això menys, i això? Tampoc. Potser, probablement... no ho sé. Ja està...! Després de mitja hora.
Què? No es veu malament, o sí? Segur. Ningú, en cap moment... gairebé mai. Alguna opinió? Bona? Dolenta.
Quant? Donar tant... temps, esforç... Cansat. Res a dir? Generalment... són negacions. Enhorabona...? Orgullós? No, per què?
Quan? Autoestima, preservar-la. Com? Es pot? Vols equilibri, calma, estable? Obstacles... amb resultat final. |