Guanyadors dels IX Jocs Florals (2024)

La mare als cadells, de Laia Pascual

La mare gata

als seus cadells

els dona

uns bons consells.

Si tens ganes de menjar

l'olfacte hauràs de desenvolupar.

Tant si ets domèstic com salvatge

hauràs de fer aprenentatge.

La llengua t'ajudarà molt

perquè té vàries funcions.

Llepa't i rascat el teu pelatge,

lluir-lo com un gran personatge.

Si vols expressar les emocions

movent la cua tens opcions.

Aquests cinc consells t'he donat

perquè els puguis fer anar

i així ser un bon acompanyant

dels teus amics humans.

L'au fènix, d'Abril Martínez

Mes ales són majestuoses

quan les vestia en ma millor època,

fos quan vaig estar al cicle vital.

Roges com quan el sol es pon

i daurades com quan s'aixeca.

Soc aquí des que ningú hi era,

soc des d'abans de la destrucció.

He vist l'home, tot crueltat

i sempre terminar

amb els menys afortunats.

Soc el símbol de la deïtat

i el foc és qui més m'ha fet,

tindré sinceritat.

Ja que des que va néixer

he estat condemnat

malgrat les meves qualitats.

Quan ell sorgirà,

jo partiré a una altra veritat.

El cigne, de Xènia Ramírez

Elegants i amb blanques plomes,

encisem a tots els homes.

Quan el cor a dos batega,

nostre amor a tots encega.

Naixem negres i espantosos,

criticats i en solitud.

Al final som poderosos,

sorprenent la multitud.

Som tranquils i carinyosos,

solidaris i amistosos.

Repartim pau i tendresa,

i sempre amb delicadesa.

Si l’amor és poderós,

formem un cor fabulós,

El que explica el nostre signe,

tot ben clar jo soc el cigne.

Sobre el mar de Júlia Zanón

Comprar roba de Leire Doncel

Bosc d'Aran Esquerré

Moviment en forma d'ones contínues,

desprenen una brisa que m'acaricia la pell,

és un sentiments agradable, em motiva, m'atrapa,

puc restar per sempre en aquest moment?

El meu reflex, distorsionat a l'aigua clara,

s'entrellaça amb les pedres del riu,

un sabater que llisca, para i m'observa,

semblaria que em somriu.

Els arbres alts i majestuosos s'inclinen sobre mi,

formant un arc que em fa sentir protegida,

em dirigeixo al més gran i vell i l'abraço,

noto com em transmet la seva energia.

Ells són els guardians del bosc,

per les seves arrels parlen i discuteixen,

com una gran xarxa de comunicació,

per on els problemes comparteixen.

Un estiu recordat de Gael Brousset

El sol es lleva,

la gent l’espera.

Un clima ben glaçat,

queda escrit en el passat.

Una nova onada de calor,

apareix al món en plena esplendor.

A seguir la trama amb energia

ja que la temporada d’estiu ens dona vida.

Un estiu feliç arriba,

cada matí caminant fins a la riba.

Volem arribar pel camí solejat,

cremades i suor ens han afectat.

Trist és pensar en el final d’aquesta època,

ho hem d’assimilar per arribar a la nostra meta.

Tornant a la rutina habitual,

Els records i la felicitat quedaran fins al final.

Vull tornar de Victòria Bentancurt

Veig el parc desert,
es troba al meu davant,
de records està complet,
meus i de milers d'infants.

La nostàlgia em domina,
el desig de tornar al passat.
La soledat ara em fulmina,
en un sospir tot ha canviat.

Una llàgrima em cau galta avall,
junt amb ella cauen tots els riures,
junt amb ella cauen els dies de jocs,
junt amb ella se'n va l'antic jo.

Ara visc reflexionant,
ara em passo l’estona pensant.
Abans només vivia el present,
abans sempre estava somrient.

On?

Fora marxo, de la meva nació
Sense rumb, en cap direcció
Cada pas m'aixafa, cada cop més
Com si en lloc del terra, fos a mi qui trepitgés.

M'allunyo de la meva felicitat
Segueixo, cada cop més cansat
D'altra banda, estic esperançat
Perquè trobaré la terra promesa.

Qui soc?
On vaig?
D'on vinc?
Què faig?

Soc una branca en un mar de nostàlgia
Com un ocell que, migrant, es refugia
Una fulla, que vola on la porta el vent
Un refugiat, que per la guerra es troba corrent.

Qui soc?
On vaig?
D'on vinc?
Què faig?

Qui soc?
On vaig?
D'on vinc?
Què faig?