Guanyadors dels X Jocs Florals (2025)
El jurat dels X Jocs Florals de l'EASEO ha decidit premiar les següents obres per la seva qualitat poètica i originalitat:
(Podeu llegir els poemes a baix)
Alumnat de 1r curs: Bestiari
-1r premi: "Boletes de pebre" de Zoe Guillermo (1rA)
-Accèssit: "La lleona" de Valentina Guerra (1rB)
Alumnat de 2n curs: Cal·ligrama
-1r premi: "L’elegància del ballet" de Joana Da Silva (2nA)
-Accèssit: "El cadenat" d'Abril Martínez (2n C)
Alumnat de 3r curs: Cantem la natura
-1r Premi: "Batec de la natura" d'Oriol Santos (3rA)
-Finalista: "La posta de sol" de Clàudia Amat (3rE)
Alumnat de 4t curs: Sentim les emocions
-1r Premi: "Què és la vida" de Noa Delgado (4tB)
-Finalista: "Voler i no poder" de Yasmin Lino (4tA)
|
Boletes de pebre, Zoe Guillermo Sovint som de color negre caminem al sol alegre com de pebre. Som les més petitetes, sempre anem endreçadetes a mil·limetres juntetes. Pel bé comú treballem, la nostra reina cuidem però a l’hivern ens refugiem. En un immens laberint, més d’un miler vivim però a la cigala acollim Recol·lectem les espigues, com a bones amigues perquè som les formigues! |
|
La lleona, Valentina Guerra Més ràpida que un guepard, quan caça, ella no vessa sang. És àgil, feroç i forta, però el mèrit és el lleó qui se lʼemporta. I qui porta el pes de la manada? Tot i no ser la reina, és territorial, sàbia i valenta. El seu amor maternal, la fa líder nata. Amb el seu empoderament femení, la lleona és un exemple a seguir. La ruptura dels rols de gènere és important: a la lleona hem dʼanar copiant. |
|
Batec de la natura, Oriol Santos Tremolen al vent les fulles, ballen les ones dins del llac, canta el blau cel, xiuxiuegen les pedres al mar. La terra desprèn olor de vida, floreix el bosc amb un esclat, els rius dibuixen molts camins que el temps no pot haver esborrat. I sota el cel de llum daurada la natura es fa cançó, amb cada alè, amb cada albada, la natura és pura emoció. |
|
La posta de sol, Clàudia Amat El sol s’amaga darrere les muntanyes pintant un cel rosa i fosc. Les ones van tapant la poca llum que queda, barrejant el blau de l’aigua amb el del cel. On la ment es buida, deixant espai a un nou dia, L’ombra s’allarga, la llum s’apaga i el món somia un nou principi. Els colors canvien com un pensament: del groc més viu al blau més fosc. La nit arriba, discreta i lenta, amb promeses de somnis i silencis rotunds. |
|
Què és la vida, Noa Delgado Què és la vida, en realitat? Un somni que es desfà al despertar, una cançó que sona a mitges, un llibre que mai acabem d’entendre. És riure fins que faci mal, és plorar en silenci quan ningú mira, és estimar amb tot i perdre-ho tot, és tenir por i fer veure que no. Per què tot canvia tan ràpid? Per què la felicitat dura tan poc? Per què sentim tant i entenem tan poc? Potser la vida és només això: un munt de preguntes sense resposta, moments curts que ho signifiquen tot, i el desig de no deixar de sentir. |
|
Voler i no poder, Yasmin Lino Voldria ser la pluja que et besa el rostre Fondre’m en tu com el sol dins el mar Però soc el vent que passa sense cap sostre I tu, una tempesta que ja no puc tocar. T'he estimat amb tota la meva força Sabent que no ets per a mi T'he esperat en nits que no s'acabaven Sabent que no ets per a mi. Tinc els dits ferits de tant voler-te I el cor, cosit amb fils impossibles Cada pas cap a tu és una frontera I cada mirada un silenci, terrible. No és que no vulgui, és que no puc Hi ha murs que l'amor no pot travessar I en el teu món, jo m'he perdut Com es perd un crit en el mar. |