Guanyadors dels XI Jocs Florals (2026)

 El panda vermell d'Aroha Castilla

En un bosc callat 

un animal està amagat 

sentint el seu crit 

sabem que està per aquí.

El seu color vermellós 

el que és més famós. 

Però el que el fa especial 

és la seva bondat.

Un gran amic que 

cap enemic pot tenir. 

El seu cos esponjós

com si fos un petit os.

Menjant el seu bambú

ja veus quin gran menú,

però compartir amb el seu fill

no és gens senzill.

 Pollet de Martina Cortés

Soc un animal adorable

Tothom vol abraçar-me

No demano tant

Només molles de pa

Em planto a totes les mones, 

Envoltat de plomes

El meu pare sempre se'n va per Nadal

A omplir la panxa dels importants

Quin és el meu destí?

Seré padrí?

O acabaré dins d’un intestí?

Joaquim de Zoe Guillermo

Sant Jordi de Valentina Guerra

Cançons de Yunaysy Gonzales 

Repàs de la vida de Maria Garcia

Inspira i expira.

Encara recordo quan era lliure.

El cel blau, el sol brillant, l’aigua cristal·lina.

Ara penso que moriré mirant el cel gris,

el sol apagat, l’aigua negra i el vermell de la meva sang.

Inspira i expira.

No sento dolor d’on brota la sang,

això em consola i m’ajuda a ignorar els crits.

Hi ha crits de dolor, altres de por pels ocells assassins

que sobrevolen els nostres caps, i d’altres de desesperació.

Inspira i expira.

Em venen records del passat.

Recordo el dia de la meva boda, amb la meva

estimada agafada de la mà. D’això fa

un any; me la van arrabassar per la seva creativitat.

Inspira i expira.

Agraeixo que l’últim en què penso

és en ella, el seu somriure i el seu amor.

És trist que ara estiguin prohibides les emocions i ser diferent.

Un robot s’apropa, detecta que penso en ella. S’ha acabat.

Temps que s'escapa de Martí Eudal

Encara tot i tenir altres motivacions,

encara tot i tenir sentit crític,

encara tot i ser conscient del que està passant,

encara que sé que perdo el meu temps,

segueixo perdent-lo.

Entenc que soni estrany o diferent,

però quan em paro a pensar,

sempre arribo a la mateixa conclusió:

de vida només n’hi ha una,

i l’estic malgastant.

Perdo el temps memoritzant coses inútils,

perdo el temps fent coses que no m’omplen,

perdo el temps seguint un camí que no trio,

perdo el temps callant el que penso,

perdo el temps.

El temps és un lladre que m’ho pren tot

i jo li obro la porta cada dia,

sense preguntar, sense lluitar, sense canviar,

acceptant-ho com una rutina que no és meva,

vivint una vida que no sento.

I el pitjor no és el sistema,

ni les normes, ni el que toca fer,

el pitjor és saber-ho,

tenir veu i no poder fer-la servir,

tenir temps i deixar-lo morir.