Configuració de les preguntes

1. Introducció

Cada tipus de pregunta té les seves característiques pròpies i els seus usos. En aquest recurs Llibre explicarem alguns detalls dels diferents tipus de pregunta.

Preguntes bàsiques

• Opció múltiple
• Verdades o fals
• Aparellament
• Resposta breu
• Numèrica

Preguntes d'avaluació manual

• Pregunta oberta

Pregunta combinada de tipus bàsics

• Resposta incrustada (cloze)

Preguntes d'arrossegar i omplir buits

• Arrossegar i deixar anar
• Omplir forats
• Arrossegar i deixar anar masrcadors
• Arrossegar i deixar anar sobre una imatge

Preguntes per a qüestionaris matemàtics (avançat)

• Calculada simple
• Resposta calculada
• Opció múltiple calculada

2. Opció múltiple

En aquest tipus de pregunta és possible fer els següent tipus de pregunta:

• Seleccionar la resposta correcte
• Marca les que siguin correctes

Cal tenir en compte les opcions d'aquest tipus de pregunta no tenen perquè ser únicament correctes (100%) o falses (0%), sinó que hi poden haver respostes mig correctes (50%) i parcialment correctes.

A banda de les opcions comunes de les preguntes, quan a l'opció múltiple es permeten diversos intents, és possible donar pistes a l'estudiantat. En aquests casos podem fer que el sistema desmarqui algunes de les opcions incorrectes o bé indicar el nombre de respostes correctes que hi ha.

3. Verdader o fals

En aquest cas només és possible fer preguntes de tipus

• Verdader o fals

Al crear-la només se'ns demana si la opció que puntúa és la verdadera o la falta i ens permet escriure quin text li apareixerà a l'estudiant (si no es posa res les opcions seran "verdader" o "fals") i les respectives retroaccions.

4. Aparellament

Serveix pels següents tipus de pregunta:

• Aparelleu els conceptes de la dreta amb els de l'esquerra

La pregunta ens demana que escrivim directament les parelles correcte i si volem que aquestes es reordenin aleatòriament en mostrar-les o han d'aparèixer en el mateix ordre.

En cas que es disposi de diversos intents, és possible fer que els sistema desmarqui aquelles que l'usuari ha fet malament o bé que indiqui quantes respostes té correcte.

5. Resposta breu

Serveis per les preguntes:

• Quin és el nom de...

La pregunta es pot configurar perquè sigui sensible a majúscules o minúscules.

Cal tenir en compte que és sensible als accents, així que si una paraula pot accentuar-se o no, caldrà definir més d'una opció correcta. El mateix passa si la paraula es pot escriure en més d'un idioma.

6. Numèrica

Serveix per les preguntes:

• Quin és el resultat del càlcul...

La pregunta permet definir més d'una resposta correcte o parcialment correcte. A més, és possible indica el marge d'error que estem disposats a acceptar.

És important remarcar que es possible realitzar el tractament de les unitats també. El sistema permet:

• Només permetre el número final
• Unitats opcionals (on s'hi es posa intentarà convertir-les)
• Unitats obligatòries

En cas que sigui obligatòria la unitat, també es possible especificar quanta nota perd per posar-la malament.

En cas de voler usar unitats serà necessari indicar quines unitats són usables i quin és el factor de multiplicació entre elles.

7. Resposta oberta

La resposta breu permet realitzar respostes on l'estudiant pot escriure un petit text. Per exemple:

• Escriu la teva opinió
• Desenvolupa la teva respota

Aquest tipus de pregunta no té avaluació automàtica pel que el professor haurà d'indicar la nota manualment un cop l'estudiant respongui el qüestionari i només permet definir una retroacció general.

És possible habilitar la pujada de fitxers perquè l'estudiant adjunti un fitxer a la resposta. Tambér és possible escriure una plantilla de resposta que li vindrà de base.

.

8. Arrossegar i deixar anar

Permet les preguntes de tipus:

• Arrossegar les paraules als espais en blanc que toqui

Per redactar una pregunta d'aquesta mena cal marcar els espai on es pot arrossegar amb [[1]]. És possible posar altres valors com [[2]], [[3]]... i això permet definir grups de respostes.

A l'exemple següent, dues de les paraules són d'un grup i dues d'un altre.

9. Omplir forasts

Omplir forats és una variació del tipus de pregunta Arrossegar i deixar anar però on els buits es presenten com a desplegables. Pensat pels tipus de preguntes:

• Selecciona la millor opció per cada paraula

10. Arrossega i deixa anar marcadors

Aquesta pregunta és semblant a la arrossegar paraules però permet posicionar elements en un mapa.

• Col·loca on toqui de la imatge els següents elements

Les coordenades dels elements s'han d'escriure a mà però es van actualitzant al gràfic a mida que escrivim. En el cas que l'àrea on arrossegar sigui rodona, el format de les coordenades és "10,20;30" on 10 és l'eix horitzontal, 20 el vertical i 30 el radi de la circumferència. Les coordenades 0,0 són la part superior esquerra de la imatge.

11. Arrossegueu i deixeu anar sobre una imatge

Aquesta pregunta té el mateix comportament que la d'arrossegar i deixa anar marcadors però on els marcadors en si poden ser alhora imatges o textos.

• Col·loca els elements on toqui

Un cop definits els elements arrossegables i les zones d'arrossegat, el sistema permet posicionar el elements amb el ratolí, fet que facilita l'edició.

12. Resposta incrustada (cloze)

Aquesta mena de preguntes són les més versàtils però, alhora, requereixen un mínim d'aprenentatge.

Amb aquest tipus de pregunta poden fer-se múltiples tipus de pregunta i tots ells de forma combinada:

• Omple els buits
• Selecciona les opcions correctes
• Verdader o fals
• Quin és el resultat d'una operació

Aquest és l'únic tipus de pregunta on la configuració queda escrita directament en l'enunciat de la pregunta mitjançant una sintaxi anomenada Cloze.

Exemple:

L'any {1:MULTICHOICE:=1714#OK~1723#Massa tard} es va produir el setge de {1:MULTICHOICE:=Barcelona#Perfecte~Bilbao#Més al sud~Malaga#Més al nord} sota el comandament pel duc de {1:SHORTANSWER:%100%Pòpoli#Perfecte!~%80%Restaino Cantelmo#No calia el nom sinó el títol~*#Erroni, ho sento}.

Es veuria com:

Documentació oficial sobre el tipus de pregunta.

Les preguntes tipus cloze admeten els següents tipus de pregunta incrustada:

• SHOTANSWER (o SA) de respota curta que ha d'escriure l'alumne (Si es posa SAC per comptes de SA serà sensible a majúscules)
• NUMERICAL (o NM) on l'alumne ha d'escriure un número
• MULCTICHOICE (o MC) un desplegable on pot seleccionar una opció (si es fa servdir MCV o MCH es presentarà en format de llista vertical o horitzontal, respectivament)

El format és sempre el mateix:

{puntuació:TIPUS:resposta1~resposta2~resposta3...}

On:

• puntuació és el valor dins la pregunta, normalment 1
• TIPUS són els diferents tipus de pregunta que es pot fer
• Les respostes indiquen les diferents possiblitats (correctes o errònies) que s'han de mostrar. La sintaxis d'aquestes opcions és la següent:
  
• Si és correcta començarem posant el caràcter "=", si és errònia no cal posar res. En cas que sigui una resposta parcial, podem posar %50% per indicar que només s'aconsegueix la meitat la puntuació.
• Seguidament escriurem el text que volem que aparegui
• en acabar el text, podem afegir el símbol "#" i escriure el text de la retroacció.

Per exemple:

{1:SHORTANSWER:%100%Pòpoli#Perfecte!~%80%Restaino Cantelmo#No calia el nom sinó el títol~*#Erroni, ho sento}

Indica que val 1 punt i que és de tipus SHORTANSWER. Seguirament la primera opció val el 100% dela puntuació, el text és "Pópoli" i si l'alumne ho posa li retornarà com a feedback el text "Perfecte!". La segona opció val el 80% de la nota i és "Restaino Cantelmo" i com a feedback rebrà "No calia el nom sinó el títol. Finalment, qualsevol altre opció no puntua i rebrà com a feedback "Erroni, ho sento"

13. Calculada simple

Aquesta mena de pregunta permet que l'estudiant introdueixi el valor d'una operació matemàtica però on els sistema elegeix els paràmetres des d'una llista d'elements.

Per exemple, suposem que volem que l'estudiant indiqui quan és una suma de dos valors. En tal cas l'enunciat serà:

I a l'apartat de fórmula indicarem el següent:

Un cop fet això, farem servir el botó de "Cerca els comodins {x...} a les fòrmules de les respostes correctes" i ens permetrà definir o generar grups de valors.

Un cop fet això, a cada estudiant li apareixeran uns valors diferents de les opcions configurades.

Documentació oficial sobre aquest tipus de pregunta.

14. Resposta calculada

Aquest tipus de pregunta està pensat per fer qüestionaris on les preguntes estiguin encadenades. Aquest tipus de pregunta permet definir fórmules amb variables que s'hereten de pregunta a pregunta.

Per exemple, si a la pregunta 1 la fórmula és "{a}+{b}" i a la pregunta 2 la fórmula és "{a}-{b}", és possible fer que en els dos casos les dues "{a}" i les "{b}" siguin sempre el mateix valor escollit de forma aleatòria pel sistema.

Això es gestiona mitjançant els espais de variables on es pot indicar si la pregunta recicla variables d'altres preguntes o no. En cas que no es vulguin aprofitar les variables entre preguntes, és recomanable fer servir les preguntes calculades simples.

Documentació oficial sobre el tipus de pregunta.

15. Opció múltiple calculada

Es tracta de la fusió entre les preguntes d'opció múltiple i les calculades. A nivell visual es veu com una opció múltiple però tant l'enunciat com les fórmules poden fer servir variables de l'estil {a}, {param], {valor1} que poden ser reaprofitats entre preguntes i que són generats aleatòriament.

Documentació oficial sobre el tipus de pregunta.

16. No usar: Aparellament de respostes aleatòries

Aquest tipus de pregunta ha sigut eliminat del sistema. Es manté només per motius de compatibilitat.