Lo que hoy en día entendemos como Campus Virtual o Entorno Virtual de Aprendizaje (EVA) es, en realidad, el estado actual de los softwares destinados a apoyar la enseñanza a distancia. De este modo, existe toda una genealogía que lleva desde la formación por correo ordinario hasta los entornos virtuales de simulación.

Las etapas de la enseñanza a distancia

A pesar de la gran transformación que han sufrido las metodologías docentes desde el siglo XIX, la realidad es que la incorporación de los avances tecnológicos en la educación siempre ha ido a rebufo de la vida cotidiana. Así, para entender cómo ha sido esta transformación, basta con ver cómo ha sido el ritmo de popularización de los avances.

Si nos fiamos de las etapas determinadas por Garrison (1985) es posible identificar 3 etapas de la educación a distancia:

Etapa 1: enseñanza por correspondencia
Documentado desde la ilustración hasta el S.XX gracias al desarrollo de la imprenta y los servicios postales.

Etapa 2: Enseñanza multimedia
Situado desde finales de los años setenta (con la creación de la Open University) con la popularización de los medios de masa, principalmente la televisión y la radio. De esta manera, fue posible incorporar casetes, CD y Vídeos a la formación por correspondencia, así como el uso del teléfono. Con la llegada de Internet esta etapa fue quedando obsoleta.

Etapa 3: la transformación tecnológica
Estadio actual donde aparecen las primeras plataformas en línea. La popularización de Internet permitió incorporar la ubicuidad y la posibilidad de un acceso masivo al conocimiento. Desde los primeros portales educativos hasta el actuales MOOC.

El que avui en dia entenem com a Campus Virtual o Entorn Virtual d'Aprenentatge (EVA) és, en realitat, l'estat actual dels programaris destinats a donar suport a l'ensenyament a distància. D'aquesta manera, existeix tota una genealogia que porta des de la formació per correu ordinari fins als entorns virtuals de simulació.


Les etapes de l'ensenyament a distància


Malgrat la gran transformació que han patit les metodologies docents des del segle XIX, la realitat és que la incorporació dels avenços tecnològics a l'educació sempre ha anat a rebuf de la vida quotidiana. Així, per entendre com ha sigut aquesta transformació, n'hi ha prou amb veure com ha sigut el ritme de popularització dels avenços.

Si ens fiem de les etapes determinades pel Garrison (1985) és possible identificar 3 etapes de l'educació a distància:


Etapa 1: ensenyament per correspondència

Documentat des de la il·lustració fins al S.XX gràcies al desenvolupament de la imprempta i els serveis postals.

Etapa 2: Ensenyament multimèdia

Situat des de finals dels anys setanta (amb la creació de la Open University) amb la popularització dels mitjans de massa, principalment la televisió i la ràdio. D'aquesta manera, va ser possible incorporar cassets, CD i Vídeos a la formació per correspondència, així com l'ús del telèfon. Am la arribada d'Internet aquesta etapa va anar quedant obsoleta.

Etapa 3: la transformació tecnològica

Estadi actual on apareixen les primeres plataformes en línia. La popularització d'Internet va permetre incorporar la ubiqüitat i la possibilitat d'un accés massiu al coneixement. Des dels primers portals educatius fins al actuals MOOCs.

Modifié le: lundi 11 février 2019, 17:32